Clavegueram

Asset Publisher

groupid: 212137, currentGroupId: 212137

Una xarxa de més de 556 km

El sistema de xarxa està cartografiat amb l'aplicació informàtica GIS
 

Xarxa de clavegueram o sanejament

556.181

metres

Diàmetre de la xarxa

150-2000

mm

Connexions de sanejament

20.114

unitats 

Pous de registre

16.509

 en nucli urbà i pedanies

Embornals

10.646

en el nucli urbà i pedanies

La xarxa de clavegueram o sanejament té una longitud de 556.181 metres, i conduïx les aigües residuals que s’hi aboquen fins a les estacions depuradores d’aigües residuals que hi ha en el terme municipal d’Elx: EDAR Algorós, EDAR Carrizales i EDAR Arenals del Sol. Atés que les característiques geomorfològiques del terreny del municipi d’Elx no permeten que totes les aigües siguen conduïdes per gravetat a les respectives estacions depuradores, el sistema de clavegueram disposa de 35 estacions de bombament d’aigües residuals.

El diàmetre de la xarxa va des dels 150 fins als 2.000 mm, i el material predominant és el formigó.

El nombre de connexions de sanejament se situa en 20.114 unitats (comprenent connexions domiciliàries, industrials i d’altres).

Existeixen uns 16.509 pous de registre, dels quals aproximadament 11.695 pertanyen a la xarxa del nucli urbà i 4.814 estan situats en pedanies.

Respecte als embornals, la funció dels quals és fer la recollida de les aigües pluvials de la via pública, es disposa de 10.483 unitats, situades majoritàriament en el nucli urbà d’Elx.

L’emmagatzematge d’aigües pluvials es distribuïx a través d’una xarxa de clavegueram existent en el Parc Empresarial d’Elx, la qual disposa de quatre tancs de tempesta que són utilitzats per a emmagatzemar totes les aigües de pluja que no és capaç de transportar la xarxa de clavegueram, de manera que, una vegada finalitzada la pluja, estes aigües són introduïdes progressivament en la xarxa de clavegueram per a aconseguir que siguen depurades. La capacitat total d’acumulació d’estos tancs de tempesta és de 73.200 m3.

Tot el sistema de xarxes es troba cartografiat i reflectit mitjançant una aplicació informàtica GIS (sistema d'informació geogràfica), cosa que permet un millor control a l’hora de fer el manteniment, tant preventiu com correctiu, de la xarxa.